El dissabte dia 9 de maig a les 12h a la sala d'exposicions del Museu, s'inaugurarà l'exposició commemorativa d'en Jesús Ribera Termes, un jove artista del Bruc. Aquesta és una iniciativa de l'Ajuntament i dels Amics del Museu de la muntanya de Montserrat del Bruc.
Breu Biografia d'en Jesús Ribera (1942-1965) del llibre SET DEL BRUC
Un jove inquiet.
Va passar la infantesa al Bruc. Era un nen inquiet, curiós i tossut. En acabar l'escola bàsica, com tots els nois i noies, necessitava la manera de realitzar-se, i mossèn Jaume Torent, el rector que hi havia al Bruc, va tenir l'habilitat d'encaminar els joves cap a allò en què més destacaven.
En Jesús era una persona senzilla, amb una gran sensibilitat cap a la natura, on trobava deu mil formes vegetals o geològiques que li suggerien ocells o figures. Li agradaven les eines de pagès, l'argila de les bòbiles; tot el que tenia a mà era útil per fer-ne una escultura. Coneixia la muntanya de prop. Montserrat li brindava paratges que, com ell deia, semblaven el paradís. Sabia el nom de cada pedra, copsava la realitat quotidiana simplificant o quasi bé despullant el que era "superflu". La seva escultura no va tenir temps d'evolucionar, però li agradava experimentar amb tots els elements i materials: fusta, fang, guix...
Encara al Bruc, anava a dibuixar al taller d'en Ramon Rogent a Collbató. Més endavant va baixar a Barcelona per anar a l'Escola Massana, treballant al taller de serigrafies de Joan Salvadó i finalment al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí i l'art nouveau i Picasso. El seu mestre, l'escultor Eudald Serra, era etnòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona, i la seva obra va influir en els models que triava.
Era un moment vital de canvi, en una situació controlada pel franquisme i amb un sentiment molt fort de llibertat, en tots els àmbits culturals i en totes les manifestacions artístiques. Corrien els anys 52 al 65. Els joves del moment intuïen i volien descobrir tot el que bullia en l'ambient i era incipient un canvi a llarg termini a tots nivells.
Dels rostres copiats, rostres imaginaris, figures estàtiques, figures en repòs a l'abstracció de les formes, estilitzades o compactes, com unint els braços al cap en un sol volumen en el qual es remarcaven les expressives faccions. Una recerca constant trencada de sobte. Utilitzava tints naturals per als seus dibuixos, premsant el paper amb els gotims al temps de la verema. Reciclava papers de diverses textures. Se servia de tots els sentits per expressar-se. La curiositat fins al límit.
Mai no va oblidar el seu poble i la manera de fer, malgrat viure a la ciutat. Feia viure les seves percepcions, fins i tot les més insignificants, al qui tenia al seu voltant. T'encomanava el seu optimisme i les ganes de viure, de viure en llibertat. Estimava profundament el seu país.
La seva curta vida . va morir als 24 anys . li va permetre participar en diverses exposicions col·lectives com el Saló de Maig. Se n'han fet dues exposicions pòstumes, una al Bruc i un altre a Igualada. Des del taller de ceràmica va ser l'encarregat de col·locar les rajoles de la façana de l'església d'Esparreguera.
