dimecres, 28 de maig del 2014
NOTA ACLARATORIA
Hem observat que a la informació que s'ha enviat sobre com fer les inscripcions a la Trobada d'Escalada, no consta el nom del titular del compte corrent. Això està provocant problemes per la gent que vol fer la transferència a través d'Internet.
Preguem disculpeu aquest error, us tornem a passar les dades, esperant que tot sigui ja correcte
2100-4547-24-2200154993 compte dels Amics del Museu del Bruc
Moltes gràcies i US ESPEREM!!!
dilluns, 26 de maig del 2014
ITINERARI CAMINADA DIFICULTAT MITJANA
Itinerari circular
CAN
MAÇANA, COLL DE PORC, REFUGI VICENÇ BARBÉ, CAN MAÇANA
TOTAL 2:15 HORES
Portarà l'excursió en Josep SICART i Andreu RAFA
0:00 Sortim de l'Aparcament de Can Maçana (710 metres) seguint un camí carreter.
0:06 Passem un primer coll i ens decantem cap a
l'obaga.
0:11
Nova collada, a la dreta arrenca un camí
que mena a les ruïnes de Sant Pau Vell.Coll de Guirló, a la dreta un camí ample de baixada cap al Bruc.
0:15 Seguim recta un tros i s'acaba la pista; el
sender continua però molt clar.
0:28 Passem per sota mateix de l'esvelta Cadireta
de les Agulles i de la roca Foradada gran
triangle obert al mig de la paret.
0:33 Placeta. El camí es bifurca: el que davalla
baixa a la carretera. El de pujada dreta es
el que seguim que ens porta a Coll de Porc.
0:43 Trencall a la dreta ens portaria al Coll
d'Agulles, seguim però a l'esquerra.
0:45 Arribem al peu de la impressionant paret del
Bisbe
1:07 Font de Coll de Porc (Degotall aprofitat,
arran mateix del camí, sota la part dels Frares
1:10 Coll de Porc (978 metres) camins en totes
direccions. Deixem a la dreta un corriol ens
puja al pas dels ferros Travessa dels Frares. A l'esquerra cap el Montgròs. Nosaltres seguim recta en lleugera baixada cap
a la Font de l'esllavissada i el Pas Príncep,
deixant a l'esquerra un corriol que ens portaria a la Cova de l'Arcada.
1:16 Pas de Príncep (965 metres). Entre Agulles.
Anem seguint el camí en forta baixada
i per llastres de roca i en entrar el bosc seguint baixant i deixem a l'esquerra.
1:25 Torrent de Lloro, ara en forta pujada seguim
el camí ben fressat que ens porta.
1:34 Deixem a la dreta el camí que baixa del Coll
d'Agulles. Avancem planerament amb
tendència a baixar amb camí clar amb marfulls i bosc1:36 Refugi Vicenç Barbé o d'Agulles (888 metres). Obert sempre servei de begudes, farmaciola d'urgència. Seguim deixant el refugi a la dreta per clap de pedra.
1:40 A l'esquerra deixem un camí que baixa al
Bruc. Seguim en lleugera pujada.
1:45
A la dreta deixem el camí que en forta pujada arrenca el camí que travessa la
Regió de les Agulles.
1:46
Pas de la Portella (880 metres) a
l'esquerra ens queda la portella Gran i a la dreta la Portella petita. Trau de roca que en fort pendent (tingueu cura
en cas que la roca estigui
mullada) en deixa desprès de baixar per llastres de roca i bosc el camí que ens durà al camí de la Cadireta.
2:01 Pista a la dreta cap a la Cadireta, seguim a
l'esquerra.
2:03
Coll de Guirló seguim recta la pista.
2:06 Bifurcació a l'esquerra cap a Sant Pau Vell,
seguim per la dreta.
2:11 Carena (775 metres).
2:15
Deixant un camí a l'esquerra arribem a
l'Aparcament de Can Maçanadimecres, 21 de maig del 2014
INFORMACIO-INSCRIPCIONS 1ª TROBADA ESCALADA AGULLES
INFORMACIÓ-INSCRIPCIONS
Els requisits per participar a la 1ª TROBADA D'ESCALADA organitzada pel GRUP CAVALL BERNAT i l'Associació D'AMICS DEL MUSEU DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT DEL BRUC son:
- Per inscriure's a l'activitat, s'ha de fer un ingrés de 5 euros al compte corrent de "la Caixa-2100-4547-24-2200154993 dels Amics del Museu del Bruc"
- Aquest import es obligatori, podreu esmorzar i tindreu un diploma acreditatiu de l'activitat realitzada, (escalada a les roques o caminada)
- A l'hora de fer l'ingrès cal que poseu el vostre nom complert.
- L'ingrés s'ha de fer a través del Caixer Automàtic o per Transferència Bancària.
- Si podeu, ens podríeu confirmar la vostre inscripció per correu electrònic, indicant el vostre nom, correu electrònic o telefon i l'activitat que voleu realitzar?
- El nostre correu electrònic es:
- museubruc@gmail.com, dels Amics del Museu del Bruc.
- Desprès es farà un dinar d'homentatge als germans Cerdà, al parc del Torrent de l'Illa del Bruc
- Aquest dinar es obert a tothom.
- El preu del dinar es de 12 euros, els que vulgueu assistir només al dinar, heu de fer un ingrés per aquest import.
- Els que vulgueu participar a l'activitat i assistir al dinar, heu fer un ingrés de 17 euros.
- Per participar a les activitats es molt IMPORTANT tenir la Llicència Federativa per accidents de muntanya d'aquest any 2014.
- Llicència A per qui faci les excursions
- Llicència C per qui escali a les roques
- El dia de la Trobada heu de portar el comprovant de l'ingrés
- Les inscripcíons es tancaran el dia 8 de juny del 2014.
- Es la primera vegada que organitzem aquesta Trobada, estem expectants per comprovar l'exit d'aquest esdeveniment. Si us plau, fe-ho córrer entre els vostres companys i amics.
GRUP CAVALL BERNAT
ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU DE MONTSERRAT DEL BRUC.
dimecres, 14 de maig del 2014
EXPOSICIÓ NATURA I SENDERISME - FOTOGRAFIA PER JORDI TORRAS
Aquest dissabte inaugurarem l'exposició de fotografies d'en Jordi Torras, si voleu venir també es podrà visitar el museu, aquesta setmana estarà obert dissabte i diumenge.
dimarts, 13 de maig del 2014
ITINERARIS CAMINADES DEL 15 DE JUNY DEL 2014
Per apuntar-se a les caminades de la 1ª TROBADA D'ESCALADA D'AGULLES funcionarà igual que per l'escalada. Cal fer la inscripció via internet des del 5 de maig al 8 de juny.
- Inscripció, esmorzar i diploma acreditatiu de l'activitat: 5 €
- Possibilitat de dinar al Parc del Torrent de l'Illa del Bruc a partir de les 15h: 12 €
- Preu activitat, esmorzar i dinar: 17 €
indicant el nom, correu electrònic i activitat a participar
- ITINERARI CAMINADA CURTA.- Can Maçana, Coll de Guirló, Refugi Vicenç Barbe, Coll de les Portelles i tornada a Can Maçana pel mateix lloc. (Durada 2 hores aproximadament)
- ITINERARI CAMINADA MITJANA.- Can Maçana, Coll de Guirló, Cadireta d'Agulles, Coll de Port, Refugi Vicenç Barbe, Coll de les Portelles, Can Maçana. (Durada 4 hores aproximadament)
- ITINERARI CAMINADA LLARGA.- Can Maçana, Coll de Guirló, Cadireta d'Agulles, Coll de Port, Torrent de la Coma dels Naps, Roca dels Llamps, Montgròs (1.120 mts.). Tornada pel mateix lloc fins al Coll de Port, Refugi d'Agulles, Coll de les Portelles, Coll de Guirló i Can Maçana. (Durada 5 hores 30 minuts aproximadament).
Article El Periodico
Podeu llegir a continuació, l'article que va sortir el dia 3 de maig del 2014 al diari El Periodico. Article molt interessant que reflexa uns problemes que caldria poder-ne parlar i trobar una bona solució. No hi ha dret que existeixin aquests problemes a aquesta muntanya que hauria de ser una joia per tothom i que es mereix tots els respectes.
Montserrat la muntanya de la discòrdia
Dissabte, 3 de maig del 2014
Dos escaladors avancen parsimoniosos i prudents per la imponent via Punsola-Reniu del majestuós Cavall Bernat, icona de Montserrat, que llueix espectacular en un assolellat dia de primavera. Més o menys a la mateixa altura de la parella de muntanyencs, però a uns 400 metres en línia recta cap a la paret dels Diables, un altre escalador està penjat, completament sol, suspès en el buit per una corda, mentre treballa suat posant (o més ben dit, reposant) les assegurances de la mítica Tarragó, una via desplomada d'extrema dificultat, de 240 metres, que va adquirir dimensió mediàtica mundial el novembre passat, quan els germans Iker i Eneko Pou, els Messi d'aquest esport, van aconseguir alliberar-la per primera vegada des que el seu creador la va concebre l'any 2002.
Però la gesta dels Pou va ser un vist i no vist. Dues setmanes més tard, uns gamberros van rebentar tot el traçat eliminant les assegurances de la via, que va quedar completament impracticable. Una canallada inconcebible que, lamentablement, no és la primera vegada que es produeix a Montserrat.
Assegurances destrossades
De fet, el massís fa anys, últimament amb més virulència, que pateix el gamberrisme d'un grup conegut com els talibans, escaladors, alguns ja veterans, que es dediquen a rebentar vies fent malbé les assegurances, i posen en perill la vida de molts muntanyencs.
Per això, David Tarragó es penja solitàriament d'una corda a més de 200 metres d'altura. Fa dies que ha començat a treballar en el reequipament de les assegurances de la seva via. «La Tarragó no és l'única que ha sigut destrossada. Hi ha moltes altres vies a Montserrat que han sigut desequipades per aquest grup de radicals que volen tornar al passat i que consideren que la muntanya està excessivament explotada, i que l'única manera que tenen de frenar aquesta massificació és eliminant vies. Sense vies no hi ha escaladors», explica amb vehemència Tarragó, preocupat pel perill que suposa que desapareguin les assegurances. «Si una persona es posa a la paret amb una ressenya a la mà que diu que a tal altura hi ha un ancoratge, però a l'arribar-hi no hi ha res, això li pot suposar la mort».
Lamentablement, l'acció d'aquests gamberros, que actuen als voltants de Sant Benet, ja ha propiciat la pèrdua de, almenys, una vida. L'octubre del 2012, Lluís Baciero, llavors responsable d'escalada del Patronat de Montserrat, organisme que regula el massís, va morir a la Miranda de Sant Joan, a la zona de les Gorres, al patir una caiguda mentre reposava uns ancoratges que havien estat robats. El cas encara està en mans dels Mossos d'Esquadra, que segueixen amb la investigació. «Era amic del Lluís i la seva mort em va deixar molt tocat. Des d'aleshores tinc una gran ràbia al cos. A la muntanya sempre hi ha accidents, ho sabem, però quan es mata algú per quatre talibans que treuen les assegurances, això et dol a les entranyes. Des d'aleshores, el meu objectiu no és altre que desemmascarar aquests tipus que es dediquen a rebentar vies i posen en perill la vida de molta gent», diu Tarragó, que lamenta que un lloc únic com Montserrat, temple mundial de l'escalada amb unes 6.000 vies, es vegi afectat per aquests gamberros, que, segons el mateix escalador, «ja han propiciat quatre morts més», i afegeix amb indignació que hi ha gent que fa apologia dels desequipaments en webs i blogs.
«El que passa no té cap explicació i es pot considerar com un atemptat», afirma indignat Antonio García Picazo, considerat un mestre de l'escalada, que explica que l'acció d'aquests individus afecta fins i tot les zones de debutants. «Un dia, fent el descens de la Gorra Frígia, vaig veure una dona que baixava amb dos nens amb molta dificultat perquè havien tret les cadenes fixes que al seu dia van col·locar els bombers, uns agafadors que feia 20 anys que eren allà. És vergonyós. No vull entrar en aquesta guerra, però si puc ajudar perquè aquests tios els posin a la presó, faré el que sigui. Tinc una filla i no vull que es mati escalant perquè algú s'ha carregat les assegurances», sentencia Picazo, que lamenta que aquí la justícia no faci res. «Si estiguéssim a França, a Suïssa o als Estats Units, aquests individus ja estarien entre reixes».
Els pirates dels 80
«Això del desequipament no és res nou, ja passava als 80, quan hi havia un grup que es feia dir Els Pirates, que en alguns casos treien el material d'unes vies per muntar-ne altres», explica Sergi Sabaté, gerent del Centre Excursionista de Catalunya i escalador. No obstant, admet que ara la cosa ha degenerat. «El que passa és un acte de vandalisme que no té cap sentit. És que fins i tot s'ha arribat a destrossar una zona per a debutants on els nens aprenien a escalar».
I, en la línia d'altres col·legues, lamenta que aquí la normativa sigui tan laxa amb aquests vàndals. «A les Dolomites (Itàlia), per exemple, a ningú se li acudeix treure ancoratges o desequipar una via ferrada, és una cosa inimaginable. Aquí hi ha un buit legal», afegeix Sabaté, que també reclama mà dura de la justícia.
El gamberrisme d'aquest grupuscle no obeeix només a les ganes de molestar per molestar. Alguns escaladors, que no volen revelar la seva identitat («ens coneixem tots», afirma un temorós), expliquen que també hi ha una guerra de personalismes i la voluntat d'afegir un grau més alt de dificultat en moltes vies considerades ja complicades. D'aquí ve l'afany per exterminar els ancoratges, que xoca directament amb la filosofia que pretenen imposar altres, situada del tot al costat oposat: amb el trepant a la mà, posar una assegurança a cada metre. Un sacrilegi per a molts.
«Hi ha d'haver vies per a debutants, veterans i covards, no ens hem d'oblidar mai d'aquests últims», explica jocós Jorge Pazos, president del Club d'Escalada Montserratus. «Però hi ha puristes que estan en contra de les vies de màxima seguretat i prefereixen treure assegurances», afegeix aquest escalador, que denuncia que alguna vegada ha estat «rebut a pedrades» per part d'aquest col·lectiu i se li encongeix l'ànima al recordar l'últim contratemps que va passar amb un amic, quan es van trobar que les assegurances no eren on havien de ser. «Ens vam posar a la Trencabarrals i vam trobar les dues primeres assegurances. Algú em va dir que l'havien rebentat, però vaig pensar que es devia haver equivocat. Però la tercera assegurança ja no la vam trobar. El meu amic va seguir pujant pensant que els de dalt no els devien haver tocat, però no hi eren. A l'intentar tornar, es va fer un embolic i, amb 100 metres per sota, va estar a punt de matar-se. És la segona vegada en la meva vida que vaig baixar plorant d'una via perquè el meu company es va jugar la vida per culpa d'uns talibans», s'emociona Pazos.
«Odi entre escaladors»
Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, lamenta aquesta situació, que atribueix a «l'odi entre escaladors» de diferents èpoques i amb diferents maneres d'entendre aquest esport. Considera que el massís té un problema de massificació de vies. «N'hi ha unes 6.000 i moltes estan separades per només un metre», explica Aparicio, que apel·la al diàleg i al consens amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya per «trobar la millor manera de reequipar les vies afectades». En aquest sentit, recorda que els acords firmats el 2008 per regular l'escalada es van estar negociant durant tres anys. «És molt difícil acontentar a tothom, però crec que hem traçat i consensuat unes bases mínimes pel que fa a normes d'escalada i respecte de la fauna de la muntanya, que, en general, la gent accepta i respecta. Encara que és inevitable que sempre hi hagi algú que se les salti».
Des de l'1 de gener, l'organisme ha establert una moratòria de dos anys que impedeix obrir o reequipar vies, encara que en casos molt concrets es donaran permisos específics per fer-ho. L'entitat vol establir un cens de vies, històriques i més actuals, per tenir una fotografia precisa de la muntanya.
El grupuscle de talibans és una altra cosa. «Sabem on són, per on es mouen, i som conscients que és un problema greu per a Montserrat. El volem solucionar». Els forestals i un nou cos de muntanya dels Mossos d'Esquadra ja han redoblat les feines de vigilància i sanció (les multes poden arribar als 600 euros). El repte, aconseguir que Montserrat deixi de ser la muntanya de la discòrdia.
Però la gesta dels Pou va ser un vist i no vist. Dues setmanes més tard, uns gamberros van rebentar tot el traçat eliminant les assegurances de la via, que va quedar completament impracticable. Una canallada inconcebible que, lamentablement, no és la primera vegada que es produeix a Montserrat.
Assegurances destrossades
De fet, el massís fa anys, últimament amb més virulència, que pateix el gamberrisme d'un grup conegut com els talibans, escaladors, alguns ja veterans, que es dediquen a rebentar vies fent malbé les assegurances, i posen en perill la vida de molts muntanyencs.
Per això, David Tarragó es penja solitàriament d'una corda a més de 200 metres d'altura. Fa dies que ha començat a treballar en el reequipament de les assegurances de la seva via. «La Tarragó no és l'única que ha sigut destrossada. Hi ha moltes altres vies a Montserrat que han sigut desequipades per aquest grup de radicals que volen tornar al passat i que consideren que la muntanya està excessivament explotada, i que l'única manera que tenen de frenar aquesta massificació és eliminant vies. Sense vies no hi ha escaladors», explica amb vehemència Tarragó, preocupat pel perill que suposa que desapareguin les assegurances. «Si una persona es posa a la paret amb una ressenya a la mà que diu que a tal altura hi ha un ancoratge, però a l'arribar-hi no hi ha res, això li pot suposar la mort».
Lamentablement, l'acció d'aquests gamberros, que actuen als voltants de Sant Benet, ja ha propiciat la pèrdua de, almenys, una vida. L'octubre del 2012, Lluís Baciero, llavors responsable d'escalada del Patronat de Montserrat, organisme que regula el massís, va morir a la Miranda de Sant Joan, a la zona de les Gorres, al patir una caiguda mentre reposava uns ancoratges que havien estat robats. El cas encara està en mans dels Mossos d'Esquadra, que segueixen amb la investigació. «Era amic del Lluís i la seva mort em va deixar molt tocat. Des d'aleshores tinc una gran ràbia al cos. A la muntanya sempre hi ha accidents, ho sabem, però quan es mata algú per quatre talibans que treuen les assegurances, això et dol a les entranyes. Des d'aleshores, el meu objectiu no és altre que desemmascarar aquests tipus que es dediquen a rebentar vies i posen en perill la vida de molta gent», diu Tarragó, que lamenta que un lloc únic com Montserrat, temple mundial de l'escalada amb unes 6.000 vies, es vegi afectat per aquests gamberros, que, segons el mateix escalador, «ja han propiciat quatre morts més», i afegeix amb indignació que hi ha gent que fa apologia dels desequipaments en webs i blogs.
«El que passa no té cap explicació i es pot considerar com un atemptat», afirma indignat Antonio García Picazo, considerat un mestre de l'escalada, que explica que l'acció d'aquests individus afecta fins i tot les zones de debutants. «Un dia, fent el descens de la Gorra Frígia, vaig veure una dona que baixava amb dos nens amb molta dificultat perquè havien tret les cadenes fixes que al seu dia van col·locar els bombers, uns agafadors que feia 20 anys que eren allà. És vergonyós. No vull entrar en aquesta guerra, però si puc ajudar perquè aquests tios els posin a la presó, faré el que sigui. Tinc una filla i no vull que es mati escalant perquè algú s'ha carregat les assegurances», sentencia Picazo, que lamenta que aquí la justícia no faci res. «Si estiguéssim a França, a Suïssa o als Estats Units, aquests individus ja estarien entre reixes».
Els pirates dels 80
«Això del desequipament no és res nou, ja passava als 80, quan hi havia un grup que es feia dir Els Pirates, que en alguns casos treien el material d'unes vies per muntar-ne altres», explica Sergi Sabaté, gerent del Centre Excursionista de Catalunya i escalador. No obstant, admet que ara la cosa ha degenerat. «El que passa és un acte de vandalisme que no té cap sentit. És que fins i tot s'ha arribat a destrossar una zona per a debutants on els nens aprenien a escalar».
I, en la línia d'altres col·legues, lamenta que aquí la normativa sigui tan laxa amb aquests vàndals. «A les Dolomites (Itàlia), per exemple, a ningú se li acudeix treure ancoratges o desequipar una via ferrada, és una cosa inimaginable. Aquí hi ha un buit legal», afegeix Sabaté, que també reclama mà dura de la justícia.
El gamberrisme d'aquest grupuscle no obeeix només a les ganes de molestar per molestar. Alguns escaladors, que no volen revelar la seva identitat («ens coneixem tots», afirma un temorós), expliquen que també hi ha una guerra de personalismes i la voluntat d'afegir un grau més alt de dificultat en moltes vies considerades ja complicades. D'aquí ve l'afany per exterminar els ancoratges, que xoca directament amb la filosofia que pretenen imposar altres, situada del tot al costat oposat: amb el trepant a la mà, posar una assegurança a cada metre. Un sacrilegi per a molts.
«Hi ha d'haver vies per a debutants, veterans i covards, no ens hem d'oblidar mai d'aquests últims», explica jocós Jorge Pazos, president del Club d'Escalada Montserratus. «Però hi ha puristes que estan en contra de les vies de màxima seguretat i prefereixen treure assegurances», afegeix aquest escalador, que denuncia que alguna vegada ha estat «rebut a pedrades» per part d'aquest col·lectiu i se li encongeix l'ànima al recordar l'últim contratemps que va passar amb un amic, quan es van trobar que les assegurances no eren on havien de ser. «Ens vam posar a la Trencabarrals i vam trobar les dues primeres assegurances. Algú em va dir que l'havien rebentat, però vaig pensar que es devia haver equivocat. Però la tercera assegurança ja no la vam trobar. El meu amic va seguir pujant pensant que els de dalt no els devien haver tocat, però no hi eren. A l'intentar tornar, es va fer un embolic i, amb 100 metres per sota, va estar a punt de matar-se. És la segona vegada en la meva vida que vaig baixar plorant d'una via perquè el meu company es va jugar la vida per culpa d'uns talibans», s'emociona Pazos.
«Odi entre escaladors»
Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, lamenta aquesta situació, que atribueix a «l'odi entre escaladors» de diferents èpoques i amb diferents maneres d'entendre aquest esport. Considera que el massís té un problema de massificació de vies. «N'hi ha unes 6.000 i moltes estan separades per només un metre», explica Aparicio, que apel·la al diàleg i al consens amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya per «trobar la millor manera de reequipar les vies afectades». En aquest sentit, recorda que els acords firmats el 2008 per regular l'escalada es van estar negociant durant tres anys. «És molt difícil acontentar a tothom, però crec que hem traçat i consensuat unes bases mínimes pel que fa a normes d'escalada i respecte de la fauna de la muntanya, que, en general, la gent accepta i respecta. Encara que és inevitable que sempre hi hagi algú que se les salti».
Des de l'1 de gener, l'organisme ha establert una moratòria de dos anys que impedeix obrir o reequipar vies, encara que en casos molt concrets es donaran permisos específics per fer-ho. L'entitat vol establir un cens de vies, històriques i més actuals, per tenir una fotografia precisa de la muntanya.
El grupuscle de talibans és una altra cosa. «Sabem on són, per on es mouen, i som conscients que és un problema greu per a Montserrat. El volem solucionar». Els forestals i un nou cos de muntanya dels Mossos d'Esquadra ja han redoblat les feines de vigilància i sanció (les multes poden arribar als 600 euros). El repte, aconseguir que Montserrat deixi de ser la muntanya de la discòrdia.
dilluns, 12 de maig del 2014
divendres, 2 de maig del 2014
CARTELL 1ª TROBADA D'ESCALADA A AGULLES MONTSERRAT
1ª TROBADA D'ESCALADA A AGULLES DE MONTSERRAT
DIA 15 DE JUNY DEL 2014
1ª TROBADA D'ESCALADA A "AGULLES" MONTSERRAT
Per tots els que estimen l'escalada el GRUP CAVALL BERNAT conjuntament amb els Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, organitza una Trobada d'escalada a les Agulles de Montserrat el dia 15 de juny del 2014.
La fita és aconseguir almenys 100 cordades escalant les roques.
Per aquelles persones que també estimen la muntanya però no els agrada penjar-s'hi, s'organitzaran tres caminades de diferent dificultat.
La fita és aconseguir almenys 100 cordades escalant les roques.
Per aquelles persones que també estimen la muntanya però no els agrada penjar-s'hi, s'organitzaran tres caminades de diferent dificultat.
- ITINERARI CAMINADA CURTA.- Can Maçana, Coll de Guirló, Refugi Vicenç Barbe, Coll de les Portelles i tornada a Can Maçana pel mateix lloc. (Durada 2 hores aproximadament)
- ITINERARI CAMINADA MITJANA.- Can Maçana, Coll de Guirló, Cadireta d'Agulles, Coll de Port, Refugi Vicenç Barbe, Coll de les Portelles, Can Maçana. (Durada 4 hores aproximadament)
- ITINERARI CAMINADA LLARGA.- Can Maçana, Coll de Guirló, Cadireta d'Agulles, Coll de Port, Torrent de la Coma dels Naps, Roca dels Llamps, Montgròs (1.120 mts.). Tornada pel mateix lloc fins al Coll de Port, Refugi d'Agulles, Coll de les Portelles, Coll de Guirló i Can Maçana. (Durada 5 hores 30 minuts aproximadament).
L'activitat començarà a l'aparcament Can Maçana a les 8:30h del matí.
S'oferirà un esmorzar i es donarà un diploma acreditatiu de participació a l'activitat.
L'esmorzar constarà de pa amb tomàquet i pernil de bodega, vi blanc, negre, rosat i aigua.
El preu de l'esmorzar amb el diploma serà de 5 €. Obligatori com a inscripció.
Per poder realitzar aquestes activitats caldrà tenir la Llicència Federativa per accidents de muntanya d'aquest any 2014:
- Llicència A per qui faci només les excursions
- Llicència C per qui escali les Agulles
També hi haurà la possibilitat de dinar al Parc del Torrent de l'Illa del Bruc per qui hagi fer la reserva prèviament. S'ha previst un dinar per 300 persones.
El preu del dinar serà de 12 €. Per qui vulgui fer activitat, esmorzar i dinar, el preu serà de 17 €.
El dinar constarà de:
Amanida, Gran Paella marinera, Fruita, Pastís, Vi blanc, negre, rosat i aigua. Cafè i licors.
A les 16:30 h es farà un homenatge als germans
- JOAN i JAUME CERDÀ i MENDIELA grans escaladors de la Zona d'Agulles.
Inscripcions a partir del dia 5 de maig fins el dia 8 de juny 2014.
Ingrés al compte corrent de "la Caixa" ES85 2100 4547 2422 0015 4993
indicant el nom, correu electrònic i activitat a la qual es vol participar.
Més informació a la web: www.feec.cat
Per consultes i/o dubtes, al correu electrònic: museubruc@gmail.com
RECORDEM QUE CAL FER LA INSCRIPCIÓ ABANS DEL DIA 8 DE JUNY. QUI NO S'HAGI INSCRIT NO PODRÀ PARTICIPAR-HI.
AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DEL BRUC I DEL PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)